Tipus d'entrenament físic en el futbol (efectes sobre la forma aeròbica)

La resistència anaeròbica generalment s’entren amb sprint repetit i, per tant, els entrenadors també es refereixen a això com a capacitat de sprint repetit (RSA). Normalment, estem intentant crear sprints d'alta intensitat amb períodes de descans adequats per reflectir les condicions anaeròbiques d'un joc real. Podem utilitzar tant la recuperació activa com la passiva entre les curses.

Els estudis han demostrat que la relació treball-descans hauria de ser 1: 6 (treball: descans). Això va donar lloc a una taxa de fatiga similar a la d’un partit de futbol real. La proporció també s’ha cotitzat a 1:10 i depèn de la maduració dels jugadors que s’entrenin. S'ha suggerit que la capacitat de primavera repetida està influenciada per la maduració, en particular amb els grups d'edat de U14 a U18. A partir de l’edat dels sub-11 als sub14 hi va haver més altiplà en l’efecte de l’edat (maduració) (Buchheit et al., 2010).

Formats d'entrenament de forma física anaeròbica

La intensitat en exercicis d'entrenament de sprint repetits és màxima amb una recuperació activa o passiva. No obstant això, la càrrega del sistema anaeròbic dependrà del nombre de sprints i de la "durada" (que es determina per la distància de sprint repetida) i del temps de recuperació entre els sprints. Els exemples de formats utilitzats en la investigació científica són els següents:

• 6 x 15-20m
• 6 x 30m
• 6 x 40m
• 10 x 40m
• 12 x 20 m

Els períodes de recuperació d'aquests estudis van oscil·lar entre la recuperació passiva de 23 segons i els 30 segons de recuperació activa (jugadors que trotaven a ~ 2 m / s). Relació treball-repòs d’1: 4 - 1: 6 per a esprint de 30-80 m de longitud.

Freqüència d’entrenament per setmana

Els estudis feien que aquests exercicis es realitzessin de 1 a 3 a la setmana. L’hora de la temporada influirà en el moment adequat per realitzar aquest tipus d’entrenaments. Per exemple, la pretemporada és un moment adequat per realitzar entrenaments aeròbics 3 vegades a la setmana. Una sessió setmanal d’aquest tipus durant la temporada seria adequada per a l’entrenament de manteniment anaeròbic. També cal tenir en compte que els jugadors aficionats desenvoluparan la seva resistència anaeròbica més ràpidament que els professionals, però també poden ser més propensos a lesionar-se. Per als jugadors d’elit / professionals, s’hauria de tenir en compte l’ús excessiu amb entrenaments d’alta intensitat i jocs de temporada.

Període de formació (durada)

La durada del període d'entrenament varia i pot ser afectada per molts altres factors del vostre entorn d'entrenament. Els estudis han demostrat entre 6 i 13 setmanes per als règims d’entrenament. Un programa d’entrenament d’aquestes sis setmanes pot ser molt útil per a alguns equips. És àmpliament reconegut que 6 setmanes són suficients per augmentar el rendiment anaeròbic dels jugadors. Hem de tenir precaució per augmentar la càrrega d’entrenament de forma gradual i proporcionar períodes adequats per a la recuperació després de les sessions de sobrecàrrega. La freqüència, la càrrega, la durada, per setmana, es pot ajustar en funció del moment de la temporada.

Efecte addicional d’entrenament de l’entrenament anaeròbic

Altres efectes del rendiment de l’entrenament anaeròbic van incloure millores en el rendiment sprint repetit (Buchheit et al., 2010, Meckel., 2012 (). També es van observar augments en les fibres musculars tipus II (Dawson et al., 1998) i el rendiment del salt (Buchheit et al., 2010).